Arxiu mensual: juliol 2012

Fins als patapous!

Fins als patapous!

D’ençà que es va atorgar a la zona del Patapou el concurs del futur heliport “nacional”, menjo Patapou matí, tarda i nit.

Com a ciutadà, vaig assistir a la reunió informativa popular que va convocar el Govern, i em vaig endur una decepció. A banda de tenir la sensació que era l’únic que no tinc helicòpter pel nivell erudit de tots els assistents en matèria aeronàutica, em vaig endur la impressió que es barrejava l’afany de protagonisme polític d’alguns, amb el populisme d’altres. Decepcionat.

Han passat dues setmanes i segueixo sentint parlar de l’heliport. Als diaris, a la ràdio, a la televisió… I també rebent passamans a la bústia de casa, enquestes telefòniques… I preguntant-me, com em passa sovint, si paga la padrina.

Però, és què en aquest país l’únic problema que passa a ser d’interès polític i nacional és la construcció de l’heliport?

Què passa amb els trenta-molts milions d’euros que “s’han esfumat” a la CASS? Voldria saber per què la seguretat social ha estat invertint en empreses d’alt risc amb diners del ciutadà. Per què no s’han depurat responsabilitats? Per què no paguen els que han permès que s’hagi arribat a aquesta situació? On són els 270 i molts milions d’euros que manquen del fons de previsió de la jubilació dels funcionaris i que tots els Governs que han anat desfilant per aquest país no han reservat?

I de l’errada judicial sobre el presumpte blanqueig de diners del narcotràfic… això qui ho acabarà pagant? I quines mesures es prendran per sancionar als responsables?

Què hi ha de la situació econòmica que estan patint cada dia més famílies del principat? I l’atur? I el futur laboral incert dels treballadors de la RTVA per culpa, entre altres fets, d’haver contractat per segona vegada! a una persona amb un contracte milionari blindat?

Què passa amb la creació de lleis no adaptades per el país on estem?

Perquè, si ens posem a demanar, a mi també m’agradaria que els polítics (els d’ara, però també els d’abans) em donessin explicacions a totes aquestes preguntes que es fa el 90% de la població.

La mala gestió ens ha conduït a un tot que va a parar a un sac de deutes que acaba pagant el poble per les pífies o la incompetència d’aquells que, pel que sembla, estan per sobre del bé, del mal, de la justícia i de Déu.

On ha quedat allò que s’anomena l’estat de benestar? Els governs no han de garantir la protecció per als més dèbils i incentivar el creixement del país tant econòmic com social?

Per sorpresa meva, avui veig com una gran pancarta penja, davant del Govern, reclamant que no es faci l’heliport al Patapou. I jo em pregunto: es permetria la penjada de pancartes reclamant tot el que he exposat anteriorment? Perquè, si és així, crec que no hi haurà prou país per penjar-les.

Però, es clar… en un país, on els Ewing i els Carrington conviuen amb tooooota la resta d’una població a la qual s’ha posat traves des de sempre per formar part del mateix, on el sentiment de nació es pràcticament inexistent i on les pors estan l’ordre del dia… què podem esperar!

Potser sí que no tot és culpa de la política andorrana. No és constructiu únicament lamentar-se. La situació es pot capgirar, però, és clar, mentre no ens toquin la butxaca, existeixi el futbol o el “Sálvame”, tot va bé. Per què lluitar doncs? Si tots fiquem de la nostra part mostrant interès pels temes que ens afectaran en el futur, es podrà solucionar una bona part dels problemes que patim. Ens hem d’implicar.

Si els nostres avantpassats, que van lluitar amb tant sacrifici pels drets i la vida que ara tenim, aixequessin el cap, tornarien al forat de la vergonya que passarien al veure que ens ho hem carregat tot. Criticar les idees de la resta està bé. Cap problema. Sempre hi ha la possibilitat d’amagar-se darrera d’un perfil fals i vomitar crítiques destructives vers aquells que intenten amb les seves accions aportar solucions, que poden agradar, o no. Però senyors, si més no, hi ha un seguit de gent que ho intentem. Per sort, sempre hi haurà persones disposades a lluitar i que creuen que tot això té solució.

Guillem Pons, president d’Iniciativa Ciutadana (IC)