Encara seguim fent lleis amb data de caducitat.

Per què altres països tenen diferents solucions o les busquen per garantir les pensions, que és una problemàtica que també aquí estem visquem i no es fa res per posar-hi remei, quan hi ha fórmules de sostenibilitat que poden resoldre aquesta problemàtica?

L’últim estudi que he llegit als diaris sobre els percentatges de la població jove vers la població adulta farà que no sigui sostenible, a llarg termini, la branca de vellesa amb totes les modificacions que de moment han transcendit als mitjans, tenint en compte que la llei no s’ha acabat de redactar, el futur govern (sense donar importància al color), haurà de fer més pegats, com s’han fet fins ara, en el futur per intentar assegurar les pensions dels treballadors per tant la conseqüència és que hi ha data de caducitat per a la llei de la CASS proposada.

Hi ha decisions polítiques que s’han de prendre pensant en les necessitats del nostre país i dels seus habitants. Decisions que garanteixin un estat de benestar i evitar possibles pegats a l’hora de fer lleis o reglaments, que puguin derivar a problemes en el futur. Aquestes lleis o reglaments, han de perdurar en el temps, és el deure dels polítics vetllar perquè no es tornin a repetir els problemes que s’han fet en el passat i que estem patint actualment.

Com es tracta d’aportar i no tan sols de criticar, proposo que es contempli a la llei CASS que afecta la branca de vellesa, el següent:

Segons els diversos informes sobre la viabilitat de les nostres pensions, com per exemple l’informe Panizo, diuen que fins l’any 2016 és sostenible aquesta branca.

Sota aquesta premissa, s’han de prendre mesures per assegurar les pensions dels treballadors actuals, però també les dels nostres fills i si ho fem bé, per totes les generacions següents.

Això seria possible sense pensar en futures eleccions i fent un pacte d’estat amb tots els partits polítics actuals, per evitar que aquests en un futur, es vulguin desentendre de l’acord, incloent en aquest pacte els representants de tots els implicats.

S’hauria d’aplicar un factor de sostenibilitat, recalculant-se automàticament cada 2 anys respecte a l’esperança de vida i l’economia del moment. Aquest ha de servir per des-polititzar la branca de vellesa i donar estabilitat a llarg termini sobre les jubilacions dels que estem treballant actualment i els que s’incorporin al mercat laboral en el futur.

Aquest factor de sostenibilitat, ja s’està utilitzant en diferents  països europeus com: Dinamarca, França, Portugal… De fet no cal inventar res, sinó millorar el que altres països ja apliquen i adaptar-lo a les necessitats del nostre país.

Les referències a tenir en compte per a aquests factors de sostenibilitat serien:

Que han de pujar o baixar l’edat de jubilació, els anys mínims de cotització i la cotització de cada treballador adherit a la CASS.

Amb el factor d’esperança de vida s’hauria de calcular, l’edat de jubilació, els anys mínims cotitzats i, l’import de la cotització.

L’altre factor és l’economia del país, aquest es pot calcular respecte al PIB, el rati cotitzant/pensionista o un balanç actuarial (avaluació de riscos del sistema).

D’aquesta manera no estarien les pensions a la mà dels nostres governants presents i futurs , s’eliminarien riscos de futures crisis, sempre tindríem garantida la nostra pensió i, no seria possible una fallida de la branca de vellesa, sempre i quan no hi hagin barbaritats com han hagut en el passat.

Com exemple a Espanya, la fórmula que volen aplicar amb uns factors de sostenibilitat, segons la publicació el diari El País, en data 26 de maig de 2013, és:

http://ep01.epimg.net/economia/imagenes/2013/05/26/actualidad/noticia_normal.png

Hem de trobar la fórmula adequada al nostre país, per què les solucions existeixen, s’ha de tenir  valor i ganes per aplicar-les.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *